Que savi es el nostre subconscient!!

Aquest mati he tingut un somni revelador que m'ha fet pensar en el nostre subconscient, cerc que sovint rebem missatges des de aquest lloc tan desconegut i intim del nostre cervell, per això he pensat que aniré anotant aquelles experiències, somnis, digueu-li com digueu que han aflorat d'una part intuïtiva i misteriosa de la meva psique.

Divendres 14 de novembre de 2008. 8 setmanes i 1 dia
Em sento molt embotida com si estigues empatxada, de tal manera, que no em ve de gust sopar, així que menjo dues tonteries i m'adormo al sofà. A les dues hores em desperto, en marc em diu que me'n vagi al llit, però tot d'una començo a sentir un dolor punxant al ventre que va pujant d'intensitat, quasi no puc respirar, arriba un moment que el dolor es tan insuportable que sento que perdre el coneixement d'un moment a l'altre, em deixo a caure a terra i em concentro en no perdre el coneixement, tinc por que afecti al cigronet!! El dolor baixa d'intensitat però jo em quedo suada i gelada, com si m'hagués baixat la pressió de cop. El marc em dona un got de coca-cola per remuntar el sucre del meu cos, m'aixeco i me'n vaig al water amb ànsia, vull comprovar que no tinc cap pèrdua, no n'hi ha.... Em quedo trenqui-la i me'n vaig al llit.
Aquella nit vaig somiar que anava al water i el cigronet em queia davant la meva impotència, després vaig pensar que el a traves del meu subconscient havia alliberat la gran por que havia passat, per sort no va ser rés!!




Dimarts 25 de novembre. 9 setmanes i 5 dies

Ahir al vespre em vaig començar a trobar molt malament, em sentia constipada i una mica febril, me'n vaig anar al llit aviat, però em va costar dormir perquè era el primer dia que el marc treballava de nit, no tinc por, però se'm fa estrany, el trobo a faltar...A les 5:45 del matí ha sonat el despertador i m'he aixecat suada de dalt a abaix, el cap em feia mal i estava una mica marejada com ahir al vespre, i des seguida he pensat que m'hauria de quedar al llit, per una altra banda volia anar a la feina perquè en tinc molta, al final he decidit quedar-me al llit una estona però amb la intenció d'anar més tard a treballar, ja ho vaig fer la setmana passada un dia que em vaig aixecar molt marejada. Quan ha arribat el Marc amoïnat perquè no m'ha vist a la parada de l'autobús, m'ha dit que em quedi al llit que tenia dècimes i que ahir al vespre ja en tenia, jo insisteixo en anar a treballar i llavors em diu que pensi en el cigronet que ja no estic sola, aquest argument em desarma completament, em diu que ja trucarà ell a la feina i em posa al llit.
Doncs bé he dormit fins les 11:45 i m'he despertat ennuegada per la meva pròpia saliva perquè estava somiant que tenia la boca oberta no parava de menjar, era mes com que un somni com un missatge d'alguna part de la meva ment, m'he aixecat i he menjat, que savi es el nostre subconscient!