dilluns, 10 de novembre del 2008

Posem-nos el cinturó...que engeguem!!!

Avui he rebut una de les sorpreses mes al·lucinants que mai m'han fet.... Avui com cada matí he anat a esmorzar amb l'Anna, una companya que tot just fa un xic mes d'un any que conec i que ha estat tota una troballa, una d'aquelles persones que la vida et posa al mig del camí i que intueixes que es quedarà per sempre.



Quan estàvem acabant d'esmorzar, m'ha donat la sorpresa!! ha fet un Blog per a mi!!! Crec que la meva cara era de fotografia absoluta, un d'aquells moments que no saps que dir, que l'emoció et copsa tant que tot s'atura per un moment...



No m'ho podia creure, fa uns mesos enrere li havia dit a l'Anna que quan em quedés embarassada estaria bé obrir un blog, per abocar-hi les meves il·lusions, les meves pors, en fi totes aquelles sensacions contradictòries i complexes que m'acompanyaran durant aquests nou mesos.



Ho vaig deixar caure com el que formula un bon propòsit per nadal i després queda com quelcom llunyà que cada dia que passa perd força i realitat, i aquí va quedar el tema.



Però avui el meu blog és tota una realitat i encara no estem al nadal i la il·lusió té més força que mai, se que em falta enginy a l'hora d'escriure , però les ganes i l'empenta hi son totes!!





l'Anna m'ha dit que per entrar al Blog ho havia de fer amb el seu correu, m'ho ha dit amb recança, li sabia greu no haver pogut posar el meu correu electrònic directament, tanmateix en aquell moment no he pensat, però ara que estic aqui davant de l'ordinador, no ho modificaré, m'agrada la idea d'entrar amb el teu correu Anna, perquè realment ets tu qui li ha donat llum , així que ho consideraré com una manera de recordar el seu origen, de fet, crec l'entrada no podia ser millor!!







GRACIES ANNA!