dimarts, 25 de novembre del 2008

Que savi es el nostre subconscient!!

Aquest mati he tingut un somni revelador que m'ha fet pensar en el nostre subconscient, cerc que sovint rebem missatges des de aquest lloc tan desconegut i intim del nostre cervell, per això he pensat que aniré anotant aquelles experiències, somnis, digueu-li com digueu que han aflorat d'una part intuïtiva i misteriosa de la meva psique.

Divendres 14 de novembre de 2008. 8 setmanes i 1 dia
Em sento molt embotida com si estigues empatxada, de tal manera, que no em ve de gust sopar, així que menjo dues tonteries i m'adormo al sofà. A les dues hores em desperto, en marc em diu que me'n vagi al llit, però tot d'una començo a sentir un dolor punxant al ventre que va pujant d'intensitat, quasi no puc respirar, arriba un moment que el dolor es tan insuportable que sento que perdre el coneixement d'un moment a l'altre, em deixo a caure a terra i em concentro en no perdre el coneixement, tinc por que afecti al cigronet!! El dolor baixa d'intensitat però jo em quedo suada i gelada, com si m'hagués baixat la pressió de cop. El marc em dona un got de coca-cola per remuntar el sucre del meu cos, m'aixeco i me'n vaig al water amb ànsia, vull comprovar que no tinc cap pèrdua, no n'hi ha.... Em quedo trenqui-la i me'n vaig al llit.
Aquella nit vaig somiar que anava al water i el cigronet em queia davant la meva impotència, després vaig pensar que el a traves del meu subconscient havia alliberat la gran por que havia passat, per sort no va ser rés!!




Dimarts 25 de novembre. 9 setmanes i 5 dies


Ahir al vespre em vaig començar a trobar molt malament, em sentia constipada i una mica febril, me'n vaig anar al llit aviat, però em va costar dormir perquè era el primer dia que el marc treballava de nit, no tinc por, però se'm fa estrany, el trobo a faltar...A les 5:45 del matí ha sonat el despertador i m'he aixecat suada de dalt a abaix, el cap em feia mal i estava una mica marejada com ahir al vespre, i des seguida he pensat que m'hauria de quedar al llit, per una altra banda volia anar a la feina perquè en tinc molta, al final he decidit quedar-me al llit una estona però amb la intenció d'anar més tard a treballar, ja ho vaig fer la setmana passada un dia que em vaig aixecar molt marejada. Quan ha arribat el Marc amoïnat perquè no m'ha vist a la parada de l'autobús, m'ha dit que em quedi al llit que tenia dècimes i que ahir al vespre ja en tenia, jo insisteixo en anar a treballar i llavors em diu que pensi en el cigronet que ja no estic sola, aquest argument em desarma completament, em diu que ja trucarà ell a la feina i em posa al llit.
Doncs bé he dormit fins les 11:45 i m'he despertat ennuegada per la meva pròpia saliva perquè estava somiant que tenia la boca oberta no parava de menjar, era mes com que un somni com un missatge d'alguna part de la meva ment, m'he aixecat i he menjat, que savi es el nostre subconscient!

diumenge, 23 de novembre del 2008

Les gràfiques de temperatura!!

Les gràfiques de temperatura van ser tota una troballa per a mi, una eina que em va permetre conèixer mes a fons el meu cos. 

Jo havia a sentit parlar anys
enrere, però mai vaig pensar que les acabaria utilitzant, però quan vaig començar a des-esperar-me perquè no aconseguia l'embaras, vaig trobar un fòrum on en parlaven, vaig descobrir un programa on tu penges la temperatura diària i llavors et va fent la teva gràfica personalitzada, d'aquesta manera vaig descobrir que tenia cicles de 31 dies i que jo no ovulava a la meitat del cicle com deien alguns dies, sinó que ovulava cap el dia 21 dels 31 dies, aquest matis no es cap tonteria, perquè conèixer aquestes dades amb exactitud et permet intentar fer diana amb molta més precisió.

De fet, jo abans de quedar-me
embarassada prenia anticonceptiu i m'he plantejat que amb aquest mètode potser no caldrà que en prengui més, es una mica arriscat, has d'estar molt segura de conèixer el Patró exacte del te cos.

Així que penjo en aquesta pàgina les
gràfiques que vaig fer durant cinc mesos, darrera d'aquestes gràfiques hi ha moltes emocions: alegries, nervis, incertesa, impaciència, esperança, il·lusió....

diumenge, 16 de novembre del 2008

Com va començar tot...

Jo sempre he sabut que volia ser mare i a més tenia una altra fixació, volia ser una mare jove, tenir el primer fill o filla màxim amb 30 anys, després amb els anys vas descobrint que les coses les fas quan la vida et deixa i no sempre quan un vol i més quan depens d'una altra persona.
Així que per circumstàncies de la vida em vaig ajuntar amb la meva parella amb 30 anys i no vam començar a buscar l'embaràs fins que vaig tenir quasi 32 anys!


Quan vam decidir deixar l'anticonceptiu va ser el passat desembre de 2007 i jo esperava il·lusionada que em quedés ràpid embarassada, volia tenir el meu primer fill o filla amb 32 i tot el que anés més enllà em semblava una aberració.

Vaig tenir dues warrys -concepte que vaig descobrir en un fòrum sobre la maternitat i que em va agradar des de el primer dia- puntuals, però al tercer mes la warry no va venir i jo com una bleda ilusa estava convençuda que estava embarassada, llavors van venir les continues decepcions, els tests negatius, anàlisis d'orina negatius fets a la farmàcia i fins i tot un anàlisis d'orina negatiu fet a l'ambulatori, recordo que em negava a pensar que no fos un embaràs, és més estava convençuda que les analítiques estaven equivocades... Crec que l'obsesio per l'edat em va saturar les neurones completament, però per molt que una sigui tossuda i no vulgui veure la realitat, la vida finalment sempre et fa obrir els ulls i t'ensenya la realitat per molt que no t'agradi....

Un cop assumit que no havia warry ni embaras i que el meu cos no funcionava com hauria de funcionar, vaig intentar a través de la SS que em fessin una ecografia per veure si els meus ovaris eren correctes, però després de des-esperar-me per aconseguir una visita, vaig decidir anar a un ginecòleg privat, que m va visitar i em va tranquil·litzar dient-me que tot es veia correcte i que a vegades després de prendre anticonceptius el cos podia quedar desconcertat i no acabava de funcionar bé, em va donar l'opcció d'esperar a que es regulés ell sol o bé prendre una hormona anomenada progesterona que em provocaria la warry al cap de set dies, i la meva impaciència va escollir aquesta última opció, i per fi, va baixar la warry!!


Haig de dir que la trobava a faltar i crec que no m'he tornat a queixar d'ella com ho feia abans de perdre-la....

El passat juny de 2008 vaig tenir la primera warry per si sola, puntual després de l'última warry provocada artificialment i des de aleshores vaig tenir cinc warrys regulars fins que al setembre he aconseguit el desitjat embaràs.

Tot i que ara em sembla que cinc mesos no han estat tants d'espera, mentre estava en el procés, aquest se'm va fer etern i més d'una vegada em vaig desesperar, a més algunes amigues o persones del meu entorn ho havien aconseguit només en quatre mesos i la meva impaciència em va començar a tornar boja.

Llavors vaig descobrir el fòrum SOCPETIT on es parlava de diferents temes, hi havia gent que buscava l'embaràs, que ja ho estava i compartia la experiència, gent que feia tractaments i un llarg etc... Va ser la meva salvació psicològica, de cop i volta, vaig descobrir que no era l'única i que hi havien més noies impacients com jo i algunes fins i tot portaven més temps que jo buscant, aquest descobriment em va tranquil·litzar momentàniament, almenys em sentia recolzada i compresa, però poc a poc la impaciència i a desesperació van tornar a fer-me la guitza!

Quan s'acostava l'agost tothom em deia- ja veuràs dona!! a l'agost com estareu de vacances et quedaràs!!- no en un principi no li donava importància, però quan em va venir la warry l'onze de setembre em vaig enfonsar, suposo que sempre subestimem el subconscient però sempre està allà alerta de les informacions que rep, després d'uns dies amb la moral molt baixa, vaig tornar a retrobar l'anim perdut i a resignar-me, i a fina de més potser quan estava més serena que mai... Bingo!!! Varem fer diana!!

I així va començar la història del meu cigronet!!

dilluns, 10 de novembre del 2008

Posem-nos el cinturó...que engeguem!!!

Avui he rebut una de les sorpreses mes al·lucinants que mai m'han fet.... Avui com cada matí he anat a esmorzar amb l'Anna, una companya que tot just fa un xic mes d'un any que conec i que ha estat tota una troballa, una d'aquelles persones que la vida et posa al mig del camí i que intueixes que es quedarà per sempre.



Quan estàvem acabant d'esmorzar, m'ha donat la sorpresa!! ha fet un Blog per a mi!!! Crec que la meva cara era de fotografia absoluta, un d'aquells moments que no saps que dir, que l'emoció et copsa tant que tot s'atura per un moment...



No m'ho podia creure, fa uns mesos enrere li havia dit a l'Anna que quan em quedés embarassada estaria bé obrir un blog, per abocar-hi les meves il·lusions, les meves pors, en fi totes aquelles sensacions contradictòries i complexes que m'acompanyaran durant aquests nou mesos.



Ho vaig deixar caure com el que formula un bon propòsit per nadal i després queda com quelcom llunyà que cada dia que passa perd força i realitat, i aquí va quedar el tema.



Però avui el meu blog és tota una realitat i encara no estem al nadal i la il·lusió té més força que mai, se que em falta enginy a l'hora d'escriure , però les ganes i l'empenta hi son totes!!





l'Anna m'ha dit que per entrar al Blog ho havia de fer amb el seu correu, m'ho ha dit amb recança, li sabia greu no haver pogut posar el meu correu electrònic directament, tanmateix en aquell moment no he pensat, però ara que estic aqui davant de l'ordinador, no ho modificaré, m'agrada la idea d'entrar amb el teu correu Anna, perquè realment ets tu qui li ha donat llum , així que ho consideraré com una manera de recordar el seu origen, de fet, crec l'entrada no podia ser millor!!







GRACIES ANNA!

dimarts, 4 de novembre del 2008

Felicitats carinyet!

Volia felicitar-te d'una forma una mica original i, de passada, regalar-te aquest blog per a que hi puguis escriure totes les teves impressions en aquest nou dia a dia que has començat a viure fa poc. Perquè per a qui no ho sàpiga encara la Laura té un cigronet! De moment, ja anirà creixent! En aquest espai que et regalo hi podràs posar els teus somnis i les teves pors, les teves alegries i els teus dubtes, i nosaltres anirem seguint amb atenció els teus passos al llarg del camí.


No saps les ganes que tinc de poder ser al teu costat pel que necessitis, perquè ets una persona fantàstica que he tingut la sort de conèixer, i perquè et mereixes que la vida et mostri totes les alegries i e
ls premis que de ben segur et reserva i t'has guanyat a pols fins ara.

T'estimo i vull que siguis feliç, que gaudeixis de cada petit moment per fer-lo ben gran, que facis del present el millor record per al fut
ur.

Un petonet,

Anna